L'elefant del circ
Quan era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava de tot l'espectacle eren els animals, sobretot l'elefant. Durant la funció, l'enorme
bèstia feia gala del seu tamany, pes i força descomunals. Però després
de la seva actuació i fins una estona abans de tornar a l'escenari,
l'elefant passava el temps subjecte tan sols per una cadena que empresonaba una
de les seves potes ligada en una petita estaca que hi havia en el
terra. No obstant, l'estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou
feines enterrat uns centímetres a la terra. I tot i que la cadena era
gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal era capaç
d'arrencar l'estaca sense dificultat i fugir. El misteri era evident: què el mantenia
aleshores lligat? Per què no fugia? Què li ho impedia?
Aleshores vaig preguntar a algun mestre, algun pare o algun tiet pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Però si estava ensinistrat, per què l'encadenaven? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca. Fa uns anys vaig descobrir que per sort algú havia estat prou savi per trobar la resposta: l'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant desde molt, molt petit. Estic segur que en aquell moment, quan era una cria, l'elefantet va empènyer, tirar, suar, intentant deslligar-se. Però tot i el seu esforç, no va poder. Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal acceptà la seva impotència i es resignà al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s'escapa per creu, pobre, que no pot.
Li ha quedat grabat en el record la
seva impotència, aquella impotència que va sentir poc després de
néixer. I el pitjor és que mai més s'ha tornat a qüestionar seriosament si les coses han canviat. Mai... mai... intentà posar a prova la seva força una
altra vegada per veure si pot alliberar-se. Ara que és un adult està lligat a una estaca que es diu record.
Jorge Bucay, l'autor
No hay comentarios:
Publicar un comentario