UNES PARAULES PER PENSAR

UNES PARAULES SENZILLES PODEN FER VOLAR EL COR I LA MENT.

I ELS MEUS RECORDS HAN VOLAT CAP UN MOMENT MOLT ESPECIAL QUE VAIG VIURE FA UNS DIES, CONCRETAMENT EL DIUMENGE DIA 10 DE FEBRER.

UN GRUP DE PERSONES, FAMÍLIA, AMICS/GUES  ,COMPANYS/ES ... ES VAN CONFABULAR (TAL COM FEU VOSALTRES AMB ELS VOSTRES COMPANYS) PER DONAR-ME L'ENSURT MÉS ENTRANYABLE QUE HE REBIA  DES DE FEIA  MOLT TEMPS.

 QUIN GRUP DE PERSONES TAN ESPECIALS!!! I CADASCUNA D'ELLES PORTAVA A LA SEVA MÀ UN GRAPAT DE RECORDS, UN MUNT D'ESTIMA.

EN AQUELLS MOMENTS AQUELLES PERSONES, MOLTES D' ELLES MESTRES DE PROFESSIÓ  VAN CONVIDAR A AQUELLA REUNIÓ, AMB LA SEVA SOLA PRESÈNCIA, A UN MUNT DE NENS I NENES, ALUMNES QUE HAN FORMAT I FORMEU PART DE LA NOSTRA VIDA. I AIXÍ , D'AQUESTA  MANERA TAMBÉ VOSALTRES US VÀREU FER PRESENTS EN AQUELA REUNIÓ.

PERÒ COM ELS RECORDS GRÀCIES A LES CÀMERES FOTOGRÀFIQUES ES PODEN CONGELAR EN IMATGES US VULL DEIXAR UN MOMENT ESPECIAL D'AQUELLA TROBADA

CONCEPCIÓ VALL I IÑAKI VILLANUEVA , MESTRES I AMICS

VULL ACOMPANYAR AQUESTA IMATGE AMB UNES PARAULES:

"CONCEPCIÓ , SUSTANTIU DERIVAT DEL VERB CONCEBRE.

"CONCEPCIÓ , NOM PROPI . PERSONA ÚNICA  CAPAÇ DE FER-TE SENTIR ÚNIC, MESTRA "ESPECIAL", SEMPRE AMATENT PER ACOMPANYAR-TE  EN LA RECERCA PERMANENT DEL DONAR SENTIT  AL  QUE FEM I A TROBAR UNA RESPOSTA A LA COMPROMESA PREGUNTA...

PER QUÈ SÓC MESTRE?

MESTRA , PERSONA DE PORTES OBERTES. TOTES CONDUIEN AL SEU COR. PER QUALSEVOL

 D' ELLES QUE T' ENDINSESSIS  SEMPRE HI ERA.  PER AJUDAR-TE CONCEBRE LA TASCA EDUCADORA COM UN ACTE DE SERVEI I ESTIMA, PER AJUDAR-TE A CONCEBRE'T COM A MESTRE I COM A PERSONA.

GRÀCIES 

HI VA HAVER MOLTS MOMENTS EMOTIUS, ALGUNS MASSA INTENSOS PER ALGÚ QUE JA NO POT PENTINAR NI "CANES".

ANIVERSARI

Eren les tres i deu minuts i si ho voleu les quinze i deu.
Tot ho havíeu preparat d'amagat.
Cada dia, un munt de viatges cap a la tutoria.
Missatges a cau d'orella. Tot molt discret. És clar ,era un secret!
Tres petits regals ben ocults i vint-i sis al descobert...
Vosaltres!!!
Gràcies!!! un cop més.

M' HEU ENSENYAT A MIRAR AMB EL COR

ANIVERSARI FELIÇ

Divendres 10 de febrer podia haver estat un dia com qualsevol altre, però vosaltres vau contribuir a convertir-lo en un dia molt especial.

Em van agradar moltísssim tots els regals, però el que em va fer més il·lusió va ser... veure-us tan units.
Contemplar aquell grup,que com una pinya cantava i ballava al gimnàs em va fer sentir molt orgullós de vosaltres i va reforçar el sentit de la meva professió. Val la pena fer de mestre si un pot viure moments tan emotius com els que he viscut avui.

Us deixo escrit aquell poema que us vaig llegir a la classe i  que es podria  entendre com un senzill reflex del que ha estat un tros de vida, de la meva vida i de la qual vosaltres ja en formeu part.
La raó per la que  l'escric en castellà , a banda  que Borges escrivia en aquesta llengua, és que les primeres paraules que van sortir de la meva boca me les van ensenyar els meus pares i ells parlaven "així". És per això que sovint , quan he d'expressar sentiments sense adonar-me em trobo parlant castellà. Sembla mentida però el llenguatge també té a veure amb la construcció dels sentiments.
Si ja ho sé que  m'enrollo massa tal com dieu vosaltres, però recordeu: Si a una  massa feta de bones paraules li afegiu el llevat de la sinceritat el pa serà un aliment deliciós.

Un petó molt fort a totes i tots moltes gràcies!!!

 Si pudiera vivir nuevamente mi vida,
en la próxima trataría de cometer más errores.
Correría más riesgos,
contemplaría más atardeceres,
iría a más lugares adonde nunca he ido,
 tendría más problemas reales y menos imaginarios.
 Si pudiera volver atrás trataría
de tener  buenos momentos y pensar, en cada momento,
que todo momento es bueno para vivirlo.
De eso está hecha la vida, mi vida, tu vida,
sólo de momentos.
Yo era uno de esos que nunca
iban a ninguna parte sin un termómetro,
una bolsa de agua caliente,
un paraguas y un paracaídas;
si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano.
Digo era porqué, ahora, era más que soy.
Si pudiera volver a vivir, cosa harto improbable,
comenzaría a andar descalzo a principios
de la primavera y seguiría descalzo hasta concluir el otoño.
Contemplaría más amaneceres,
 jugaría con más niños y no trataria de enseñarles tantas cosas.
Eso, si tuviera otra vez vida por delante.
Pero ...cada vez soy más recuerdo, vivo más lejos.
Veo menos, aunque menos ciego, mis ojos empiezan a ser espejos y , ya,
 poco o casi nada espero, però aún espero.
 Hace  mucho tiempo que la vela, les veles, empezaron  a arder y yo he ido respirando.
                                     Poema incrustado amb permís de Jorge Luis Borges

                                                                                             PUÇAREL•LI