UN RESCAT

US VULL  PRESENTAR A UN SENYOR... que treballa a la nostra escola

És diu Antonio,  i és l'unica persona del grup de neteja que ha quedat a l'escola durant el més de juliol.
Un matí en arribar a l'escola sent un soroll i veu un ocell que intenta sortir a través del vidre del vestíbul.
El recull delicadament amb un drap i el posa dintre d'una gàbia.

El pardal se sent molt neguitós i topa amb els barrots. Sembla desesperat. L'Antonio se'l mira pensativament

I ell que és una persona sensible,  sap que el pardal és un ocell silvestre  que no s'adaptarà mai a viure en una gàbia

Mogut per aquest pensament decideix alliberar-lo
I aquest "passer domèsticus" s'enlaira per fugir camp enllà. Però abans de desaparèixer , s'atura en una branca de la primera morera que troba. Per un moment es podria pensar que s' està acomiadant del seu salvador, però possiblement ha parat un moment per recuperar-se una mica de l'ensurt que ha tingut. Està molt estressat.





 He trobat aquest bonic poema de l'escriptora Lola Casas

Molla de pa,

una galeta,

grana de blat...

dins la panxeta!

Tros d’esmorzar,

cuc que ha sortit,

mosca que vola...

se’ls ha cruspit!

Des d’una branca,

dalt d’un teulat,

veu el què passa...

Tot controlat!

Lola Casas

PER LLEGIR UNA MICA MÉS CLICA

POEMES DE LOLA CASAS