Un gripau prenia el sol a la vora d’un camí. No era un gripau gens corrent. Era ben diferent dels altres gripau que habitaven aquella regió.
Però ell, com és natural , no sabia res del seu peculiar aspecte. Havia nascut així, com d’un blau…
I per què no dir blau i prou, et preguntaràs, blau a seques, en comptes de dir : era com d’un blau…
Si l’haguessis vist com jo, ho entendries de seguida. I si després de contemplar-lo de prop volguessis explicar a algú aquell color, posant-li algun nom , hauries acabat ximplet.
Era un blau tan canviant, tan inversemblant. Ara blau marí, ara turquesa, cel, iridescent, primavera, tornassol, blau mandrós, lunar,…El més sorprenent era que a primer cop d’ull es podria convenir i donar per fet , que era blau i prou.
Et preguntaràs qui sóc jo. De moment no n’has de fer . La història pot continuar sense que em coneguis. Jo mateix m’encarregaré de conduir-te pel caminals i rierols pels quals transcorria la vida d'aquest batraci tan especial.
Com deia de bon començament, quan clavat de quatre potes al terra aquesta bestiola mirava d’escalfar-se al sol del matí , va sentir una veu que deia:
- Mira que és lleig aquest animalot!
En sentir-ho el gripau va sentir llàstima de si mateix i es va entristir, d’un blau trist profund.
Continuarà...però saps qui parlava al gripau blau?
Fes alguna hipòtesi!
-Qui em parla?
Va dir el gripau bellugant-se en la direcció d'on venia aquella pregunta.
-Sóc jo aquí dalt.
Va respondre una veu com de regalim de nectarina.
-Aquí , just al teu damunt.
Va tornar a regalimar aquella pastosa veu.
Quan per fi va poder llucar allò que li prenia l'atenció, va quedar enlluernat a l'instant.
Era una bonica papallona que, des d'una flor estant, el contemplava pretensiosament.
El gripau es va quedar bocabadat davant d'un ésser tan preciós.
Amb els seus ulls bonyeguts no deixava de mirar i remirar aquell cos tan fi, aquelles ales que semblaven un bocí de l'arc de Sant Martí.
La papallona les feia tremolar fent girar un suau vent als seu voltant que mantenia encisats els ulls del gripau.
Després va obrir la boca de gripau, tal com si mastegués un badall, i va exclamar .......
Us imagineu quines paraules va dir?
El gripau es va quedar bocabadat davant d'un ésser tan preciós.
Amb els seus ulls bonyeguts no deixava de mirar i remirar aquell cos tan fi, aquelles ales que semblaven un bocí de l'arc de Sant Martí.
La papallona les feia tremolar fent girar un suau vent als seu voltant que mantenia encisats els ulls del gripau.
Després va obrir la boca de gripau, tal com si mastegués un badall, i va exclamar .......
Us imagineu quines paraules va dir?
).
