sábado, 15 de junio de 2013

BONS MOMENTS

Avui he assistit el naixement d'una libèl·lula.
Com m'agrada posar paraules a les coses que veig, he poemat una imatge del moment. El gran teatre de natura ofereix espectacles com el que pogut contemplar , entrada lliure.
Per cert no ha calgut posar nom al espiadimonis nounat, per què que ja en té:
"LIBÈL·LULA DEPRESSA"
Nom curiós per una bestiola tant preciosa. Penso que l'origen del nom( taxinomia binomial) rau en el fet que presenta un abdomen xafat, aplanat diguem-ne.

M'agrada comprovar que a la natura el canvi profund és inherent a alguns éssers.
Però en relació als humans, compte, amb el llenguatge hem topat. Canviar de paraules no és una condició, ni necessària ni suficient per experimentar un veritable canvi. I això, ho podem constatar diariament al nostre voltant.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario