Tot el que és meu em pertany, el meu cos i tot el que fa; la meva ment amb tots els seus pensaments i idees. Els meus ulls, incloent-hi totes les imatges que perceben.Els meus sentiments, qualsevol que siguin: ira, alegria, frustració, amor, decepció, emoció. La meva boca i totes les paraules que en surten, refinades, dolces, tallants, correctes o incorrectes; la meva veu, forta o suau, i totes les meves accions, siguin per a d’altres o per a mi.
Som amo/ade les meves fantasies, els meus somnis, les meves esperances, els meus temors.
Són els meus triomfs i els meus èxits, tots els meus fracassos i els errors.
Sé que tinc aspectes que em desconcerten i altres que desconec. Però mentre jo m’estimi i em valori, puc cercar amb valor i optimisme solucions per a les incògnites i anar descobrint-me cada cop més.
De qualsevol manera que sembli i soni, digui i faci el que sigui, pensi i senti en un moment donat, tot és part del meu ésser. Això és real i representa el lloc que ocupo en aquest moment del temps.
Puc sentir, sentir, pensar, dir i fer. Tinc els mitjans per a sobreviure, per a acostar-me als altres, per a ser productiu/iva i per a aconseguir donar sentit i ordre al món de persones i coses que m’envolten.
Em pertany, i així puc estructurar-me.
VIRGINIA SATIR
declaració d’autoestima
No hay comentarios:
Publicar un comentario