domingo, 28 de abril de 2013

UN NOU GRUP D'ENTOMÒLEGS DEL PAU VILA ESTUDIA LA PAPALLONA PAPILIO MACAÓ

SABEU QUE HI HA EN AQUESTA BRANQUETA?

APROPEU-VOS I MIREU BÉ
 
ALGÚ HA PORTAT UN PETIT OU DE PAPILIO
HEM TROBAT UN ALTRE  A LA PLANTA DE FONOLL DE L'ESPAI PROTEGIT

ALGUNS OBSERVEN L'OU I ELS ALTRES...
APROFITEM PER REGAR UNA MICA
A LA CLASSE ES PARLA DE L' EVOLUCIÓ DE L'ERUGA


TENIM UN JOC DE FIGURES DE PLÀSTIC QUE VA MOLT BÉ PER EXPLICAR LA METAMORFOSI
      
L'IÑAKI HA PORTAT UNA ERUGA MÉS EVOLUCIONADA , QUE JA NO ÉS FOSCA COM QUAN ACABAVA DE SORTIR DE L'OU



ERUGUES EN DIFERENTS ESTADIS  DE CREIXEMENT

CREIX A UN RITME MOLT RÀPID



L'ERUGA HA DEIXAT DE MENJAR ESTÀ A PUNT PER EXPERIMENTAR UN CANVI NOTABLE

UN CANT A LA LLIBERTAT

Txoria txoriTXORIA TXORI ÉS UNA CANCÓ CREADA PEL CANTAUTOR BASC, MIKEL  LABOA.

UN MISSATGE DE LLIBERTAT

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

 Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.


Però així,
hauria deixat d'ésser ocell.
I jo...
Jo el que estimava era l'ocell






 Clic-clic per escoltar-la

 Txoria txori (coral infantil)

Txoria txori(l'autor)

viernes, 26 de abril de 2013

777 LA REVISTA D'ESPARREGUERA

HA VIST LA LLUM  A LA REVISTA 777 L'ARTICLE EN EL QUAL ES PARLA DE LA RECERCA DUTA A TERME PELS ALUMNES DE SISÈ DEL PAU VILA AL VOLTANT DE LA BASSA DE CAN CARDÚS.
LA REVISTA ESTÀ DISPONIBLE ALS PUNTS DE VENDA HABITUAL AL PREU DE 3€



UNA LLEGENDA JAPONESA

EL HILO ROJO DEL DESTINO
El Hilo Rojo es una leyenda anónima de origen Japonés, que dice que entre dos o más personas que están destinadas a tener un lazo afectivo existe un hilo rojo, que viene con ellas desde su nacimiento.

El hilo existe independientemente del momento de sus vidas en el que las personas vayan a conocerse y no puede romperse en ningún caso, aunque a veces pueda estar más o menos tenso, pero es, siempre, una muestra del vínculo que existe entre ellas.

El texto literal viene a decir: Un hilo rojo invisible conecta a aquellos que están destinados a encontrarse, sin importar tiempo, lugar o circunstancias. El hilo se puede estirar o contraer, pero nunca romper.
Se dice que ese hilo esta atado al dedo meñique.


domingo, 21 de abril de 2013

MESTRES DE VIDA

He après moltes coses de moltes persones , però estic segur de que la major part d'elles no em volien ensenyar.
 
  


ROSELLES


 
No floriu totes alhora,
roselles del camp de blat!
Sou tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.
Jo vull veure si a la cresta
d'aquest mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.
                                                          Joana Raspall

Cent roselles, en un vast camp de blat.
Una vida al capdavall.
FES CLIC CLIC
JOANA RASPALL.CENT ANYS 

LA PAPALLONA REI

 PROP D'UN OU HE TROBAR UNA SORPRESA

 UNA PRECIOSA LARVA DE PAPILIO FORÇA DESENVOLUPADA.
HE COLLIT UNS QUANTS OUS PER PODER SEGUIR L'EVOLUCIÓ DE LES ERUGUES A LA CLASSE  I  D'ALTRA BANDA HE MARCAT LES BRANQUES DE FONOLL ON S'HAN QUEDAT OUS QUE HE LOCALITZAT. D'AQUESTA MANERA TAMBÉ ES PODRÀ SEGUIR LA SEVA EVOLUCIÓ AL CAMP.

BRANCA INDICADORA LA PUNTA DE LA QUAL APUNTA A L'OU

UN LLAÇ FET AMB UNA TIJA INDICA LA BRANCA DE FONOL EN LA QUAL HI HA L'OU

viernes, 19 de abril de 2013

PER MOLTS ANYS

UN NOI D' ESPARREGUERA, NASCUT  FA UNS QUANTS AL BELL MIG DE LA PRIMAVERA.
DUR COM EL FERRO, PERÒ ALHORA TENDRE COM EL FLAN, AIXÍ ÉS EL NOSTRE...      
FERRAN
PER MOLTS ANYS FERRAN!!!

EL MÓN PER UN FORAT

EL PETIT OU HA ENFOSQUIT,  SENYAL DE QUE HA MADURAT I ESTÀ A PUNT D' ECLOSIONAR. JA ESTÀ AQUI, NEGRA COM EL CARBÓ...







L'ERUGA DE PAPILIO MACHAÓN

SORTINT DE L' OU AMB PROU FEINA MESURA DE LLARGADA 2 MM

miércoles, 17 de abril de 2013

DUES RONDALLES PARAL.LELES

 Anàlisi d'aquestes dues narracions.

                                               Història del flautista d' Hamelín

Fa molt, molt de temps, a la próspera ciutat de Hamelín, va succeïr una cosa molt estranya: un matí, quan el seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers envaits per milers de ratolins que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts.
Ningú acabava de comprendre la causa d'aquesta invasió,i el que era encara pitjor, ningú sabia que fer per tal d'acabar amb aquesta plaga tant irritant.
Per més que pretenguessin exterminar-los o, al menys, foragitar-los, semblava que cada vegada venien més i més ratolins a la ciutat. Tal era el nombre de ratolins que, dia rere dia, s'apoderaven dels carrers i les cases, tant que fins i tot els mateixos gats fugien espantats.
Davant la gravetat de la situació, els prohomes de la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels ratolins, van convocar el Consell i digueren: "Donarem cent monedes d'or a qui ens lliuri dels ratolins".
Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista taciturn, alt i desgarbat, a qui ningú havia vist mai abans, i els digué: "La recompensa serà meva. Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Hamelín".
Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta.
I així, caminant i tocant, els portà a un lloc molt llunyà, tant que des d'allà ni tan sols es veien els murs de la ciutat.
Per aquell lloc passava un riu cabdalós i, a l'intentar creuar-lo el riu per seguir el flautista, tots els ratolins van morir ofegats.
Els hamelinesos, al veure's per fi lliures de les voraces tropes de ratolins, van respirar alleujats. Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus pròspers negocis, i tant contents estaven que organitzaren una gran festa per a celebrar el feliç desenllaç, menjant excel·lents viandes i ballant fins molt entrada la nit.
Al matí següent, el flautista es va presentar davant el Consell i reclamà als prohomes de la ciutat les cent monedes d'or promeses com a recompensa. Peró aquests, deslliurats ja del seu problema i cecs per la seva cobdícia, li van contestar : "Ves-te'n de la nostra ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d'or per tant poca cosa com per tocar la flauta?".
I dit això, els prohomes del Consell d'Hamelín li donaren l'esquena esclatant a riure.
Furiós per l'avarícia i l'ingratitud dels hamelinesos, el flautista, al igual que féu el dia anterior, va començar a tocar una dolcíssima melodia una i altra vegada, insistentment.
Però aquesta vegada no eren els ratolins qui el seguien, si no els nens de la ciutat, els quals, hipnotitzats per aquell so meravellós, anaven darrera de les passes de l'estrany músic.
Agafats de la mà i somrients, formaven una gran filera, sorda als precs i crits dels seus pares que, en va, entre plors de desesperació, intentaven impedir que seguissin al flautista.
Res aconseguiren i el flautista se'ls endugué lluny, ben lluny, tant lluny que ningú sabia on, i els nens, a l'igual que els ratolins, mai més tornaren.
A la ciutat, només hi quedaren els seus opulents habitants i els seus rebostos plens i ben proveïts de viandes, protegides per les seves sòlides muralles i un immens mantell de silenci i tristesa.
I això fou el que succeí fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d'Hamelín, on, per mès que busqueu, mai hi trobareu ni un ratolí ni un nen





File:Pied Piper with Children.jpg
LA LLEGENDA DEL CAVALLER SANT JORDI


  Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Aquesta versió és una adaptació de la llegenda de Sant Jordi.En la versió original, recollida per Joan Amades en el Costumari Català el 1904, quan Sant Jordi ferí al drac, no el matà, el drac, un cop ferit, Sant Jordi el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por.I va ser allà on la gent del poble el va acabar de rematar. Aquesta última versió és la que es pot veure cada any per Sant Jordi a Montblanc, en una representació que fan.

Aquestes dues narracions i d'altres les trobaràs fent un clic-clic
UN MAR DE CONTES

ANEU PREPARANT LA ROSA!!!


COLÒNIES DE SISÈ 2013





 TORNEM AL BERGUEDÀ 



 



1
Càmping Restaurant SUSÈN (93 825 81 03)
20
Construccions PASCUAL PRAT (93 825 80 11)
2
Bar Cal TAHONA (93 825 80 93)
21
Hotel rural CA L'ANDREU (93 825 80 88)
3
Hotel HOSTAL PEDRAFORCA (93 825 80 21 / 93 824 10 00)
22
Taller PERARNAU (93 825 80 76)
4
Bar L'ARC (93 825 80 71)
23
Forn de pa i pastisseria EL ROURE (93 825 80 00)
5
Càmping MIRADOR AL PEDRAFORCA (93 825 80 62)
24
Casa refugi GRESOLET (93 744 11 02)
6
Càmping REPÒS DEL PEDRAFORCA (93 825 80 44 / 55)
25
Casa refugi EL FERRER (93 825 80 68)
7
Casa Colònies PEDRAFORCA - HÍPICA (93 744 10 29)
26
Aplicacions Informàtiques PB (93 825 80 57)
8
Allotjament rural independent CAL CUIRO (93 718 89 97)
27
Refugi PEDRAFORCA EL ROGET (659 94 70 20)
9
Fonda CAL GENERAL(93 825 80 54)
28
Bar restaurant RACÓ DEL PEDRAFORCA (609 216 458)
10
Benzinera PER-PRA (93 825 80 37)
29
Bar EL CRUSE DE CAL XISQUET (93 825 80 40)
11
Bar de la PISCINA
30
Refugi D'ENSIJA (616 85 55 35 / 93 825 71 04)
12
Refugi LLUÍS ESTASÈN (608 31 53 12)
31
PARC DE PALOMERA (93 825 80 46)
13
Queviures MARGINET (93 824 10 20)
32
Turisme rural CAL MIANET (610 465 645)
14
Queviures CAL PASCUAL (689 71 80 71)
33
AJUNTAMENT DE SALDES (93 825 80 05)
15
Carnisseria DE SALDES (93 825 80 77)
34
Casa de lloguer CA L'ESCARRÀ (699 458 795 / 609 264 439)
17
Residència casa de pagès CAL XIC (93 825 80 81)
FARMÀCIA (93 825 80 74 / 679 97 70 97)
18
Caixer automàtic CAIXA PENEDES
DISPENSARI MUNICIPAL (93 825 80 36)
19
Perruqueria MªANGELS (93 825 80 26)
Oficina d'informació del MASSÍS DEL PEDRAFORCA (93 825 80 46)






 


CÀMPING SUSEN

Càmping Can Susèn

EL  PEDRAFORCA FORMARÀ PART DEL NOSTRE ESCENARI DE COLÒNIES
EL POBLE DE SALDES
 CAMPING SUSEN


  VISTA AÈREA


domingo, 14 de abril de 2013

CAL QUE NEIXIN FLORS
















Cada pètal és
una promesa,

bàlsam pel futur

  
Seriós hivern,
saps si vindrà la 

riallera primavera?

Com un regal,
heu vingut a la vida
filles del temps


Per anar més lluny
construeixo camins nous
Acompanya'm si vols