CONTE DE LA CANCÓ I LA FLOR D'AMETLLER

VET AQUÍ UNA VEGADA UNA CANÇÓ. ERA UNA CANÇÓ COM CAL, AMB LA SEVA MÚSICA, LA SEVA LLETRA, EL SEU RITME, EL SEU MISSATGE, ETC. EN RESUM TENIA TOT ALLÒ,  QUE ACABA FENT D'UNA IDEA UNA CANÇÓ.

EL SEU TÍTOL ERA: EL COS.

VOLEU LLEGIR LA SEVA LLETRA? DONCS AQUÍ LA TENIU!!!

EL COS ( Música: I. Segarra. Text: F. Bofill, A. Puig, F. Serrat. Harmonització: J. Vergés))

Els ulls són per mirar;
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.

Els dits són per tocar
i els peus per caminar.
El nas per olorar;
la boca per parlar.

La llengua per tastar;
les dents per mastegar.
Orelles per sentir...
T´ho torno a repetir!

ÉS CLAR!!! JA US HEU ADONAT QUE ERA UNA CANÇÓ INFANTIL .

SÍ, SÍ , INFANTIL, ÉS A DIR,  PER A NENS I NENES . RECORDEU   EL GEGANT DEL PI, LA LLUNA LA PRUNA, I D'ALTRES QUE JA CONEIXEU . DONCS AIXÒ , UNA CANÇÓ AMB ELS SEUS  PARES, ELS AUTORS.

PRESENTADA AIXÍ COM UN TEXT, COM UN REGUITZELL DE PARAULES, QUEDA UNA MICA SECA, PERÒ AMB MÚSICA GUANYA MOLT. 

ESCOLTEU-LA FENT CLIC-CLIC JA VEUREU QUIN CANVI.

EL COS

MACA OI!!!

UNA PRIMAVERA QUAN L'ESMENTADA  CANÇONETA PASSEJAVA PER UN CAMP D'AMETLLERS...

"PODEN PASSEJAR LES CANÇONS?" US PREGUNTAREU ARA ,GAIREBÉ AMB TOTA SEGURETAT.

SINO US FEU LA PREGUNTA MILLOR , JA QUE ENS PORTARIA UNA BONA ESTONA TROBAR UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT LÒGICA. ACCEPTEU EL FET  TAL QUAL I PODREM CONTINUAR. D'ACORD? DONCS ENDAVANT!!!

QUAN AQUESTA CANÇÓ ANAVA SALTIRONANT ENTRE ELS ARBRES MOLT BEN ARRENGLERATS , VA VEURE UNA FLOR. 

HAVIA DE SER MOLT ESPECIAL AQUELLA FLOR, PER QUÈ LA CANCÓ ENTREBANQUÉS EN UN CLOT DE SILENCI I QUEDÉS PARALITZADA.

ÉS VAN MIRAR L'UNA A L'ALTRA I ÉS VAN ENAMORAR AL MOMENT.

"US PREGUNTAREU ARA, GAIREBÉ AMB TOTA SEGURETAT SI POT EXISTIR AMOR ENTRE UNA CANÇÓ INFANTIL I UNA FLOR DE PRIMAVERA".

NO ÉS EL MOMENT DE FER PREGUNTES COMPROMESES . CALLEU I PODREM CONTINUAR EL RELAT.

ÉS POSSIBLE DE TOTA MANERA QUE  SI CONTEMPLEU LA BELLESA DE LA FLOR  HO ENTENDREU NOMÉS UNA MICA.

ERA UNA FLOR MERAVELLOSA, QUASI MÀGICA.

TANT ES VAN ESTIMAR AQUELLA PRIMAVERA QUE VAN  TENIR UN FILL.

"UN BE NEGRE AMB POTES ROSES , DIREU ARA OI ?"

"LES CANÇONS PASSEGEN, S'ENAMOREN DE LES FLORS I TENEN FILLS FRUIT D'AQUESTA RELACIÓ, I QUÈ MÉS ENS HEM D'EMPASSAR?"

SOU UNA MICA ESCEPTICS AL RESPECTE, I HO PUC ENTENDRE. PERÒ DÓNA LA CASUALITAT QUE JO CONEC PERSONALMENT, AQUEST FILL, I ES DIU POEMA.

COM UNA DE LES  MARES  , POEMA , TÉ UNA LLETRA, UN MISSATGE I RITME . AIXÒ SÍ, HA NASCUT SENSE MÚSICA.

DE L'ALTRE MARE , LA FLOR, HA HERETAT L'ALEGRIA I EL SONRIURE PAL.LID I EFÍMER.

 JO IÑAKI VILLANUEVA GAGO, TAMBÉ CONEGUT COM PUÇAREL.LI ,  EXPERT EN "RE-PRODUCCIÓ LITERARIA

 IN- VITRO, IN-VERSEMBLANT, IN- TERIOR,... US PRESENTA EL POEMA, FILL DE LA PARAULA, FILL DE LA IMAGINACIÓ.

FRUIT D'AMOR ENTRE UNA CANÇÓ  i  UNA FLOR D'AMETLLER.

Els ulls són per admirar

la senzillesa  de la teva natural elegància,

mentre el nas s’acosta

al flascó de la profunda  fragància.

El dits  matussers no poden , sino tremolar

davant de la  innata fragilitat.

Les orelles recullen el vibrar dels pètals, en

el brunzir de l’ abella.

La boca serà  l’afortunada

que podrà tastar l’ametlla.

De la branca estant, el cor, com un ocell ebri de vida

s’enlairarà, per perdre’s en el paisatge

duent al seu bec un branquilló, un etern  missatge .

                                                PRIMAVERA 2013

                                                                                          PUÇARELL.I