Un nou camí: UNA TARÀNTULA

Aranyes llop( Lycosids)

Lycos és una paraula grega que significa "llop" i en molts idiomes, com l'anglès, s'ha adoptat l'expressió "aranyes llop" (wolf spiders) com a denominació popular dels Lycosidae. En realitat, seguint la norma, el nom de la família deriva d'un dels seus gèneres més habituals, el gènere Lycosa. El seu nom pot fer referència a la seva manera de caçar, que és perseguint a les preses i capturant-les a la carrera, a diferència d'altres aranyes que usen els fils de seda.
El seu bon sentit de la vista els serveix per a la captura de les preses i l'exhibició de seducció del mascle; tenen una bona visió. Molt curiosament tenen dos ulls posteriors, de gran talla, que estan disposats per tal de mirar cap endavant.
Es coneixen actualment 2.304 espècies i 104 gèneres i formen la superfamília Lycosoidea. La seva distribució geogràfica és molt ampla, i es poden trobant en una gran diversitat d'hàbitats.


Disposició dels ulls d'un licòsid... vuit ulls???	Mirem de trobar-los

Més aviat sembla que tingui bigotis oi?


Si ens apropem descobrim dos ulls grans ,quatre més petits a sota.Mirant amb més detall a la part superior sembla tenir dos ulls més. Anem a confirmar-ho

Ja queda confirmat, 8 ulls!

Aquesta que ocupa el nostre terrari també té 8 ulls. Els veieu?

El nom de taràntula

Entre els Lycosidae, cal citar la Lycosa tarentula, situada a la regió de Tàrent, però també per tota la mediterrània. La seva picada o mossegada era considerada tan greu que calia organitzar una tarantel·la, una dansa napolitana de moviment frenètic que es ballava al sud d'Itàlia ja en el segle XIV, per tal d'aconseguir la guarició de la persona.
Se sap avui que els rars casos de picades de taràntula no són perilloses, amb un dolor similar a la picada d'una vespa. Existeixen tanmateix algunes espècies a Amèrica del Sud del qual la picada pot deixar cicatriu ja que el seu verí és necrosant.

Comportament

Femella portant el seu sac d'ous.

Són aranyes errants, que excaven petites galeries verticals o ocupen esquerdes naturals des de les quals esperen les seves preses, la presència de les quals detecten per les vibracions del terra.
Habitualment no fabriquen una teranyina, però algunes el que si fan és entapissar amb seda els seus refugis.

Aranya al seu cau on es pot veure la seda que tapissa les parets del forat

L'aranya al recer en el seu cau

Els mascles fan la cort a les femelles amb moviments rítmics dels seus palps i aixecant les potes del davant. Una vegada la femella l'ha acceptat, el mascle es col·loca sobre el cefalotòrax de la femella i la fecunda amb els seus palps carregats d'esperma.
Les femelles fabriquen per guardar els ous un sac esfèric que porten penjant de l'extrem posterior i inferior de l'abdomen. Quan els ous fan eclosió, porten les cries sobre l'abdomen fins que realitzen la seva primera muda. En alguns casos s'ha observat que les femelles exposen el sac d'ous al sol.

Altres animals comparteixen els terrari amb l'aranya: