LES ONOMATOPEIES

Onomatopeia

Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onmatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua.

Onomatopeies referides a sons diversos

• atxim, atxem: Onomatopeia de l'esternut.
• bum: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'una explosió, d'un cop fort. El bum d'una barrina.
• catacrac: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, etc. No heu sentit un catacrac?
• catric-catrac: Onomatopeia amb què és designat el soroll que fa el teler, un sedàs, etc.
• crac: Representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
• crec: Representa el soroll d'una cosa que es trenca.
• cric-crac: Imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.
• flist-flast, fliu-flau: Onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l'una darrere l'altra.
• fru-fru: Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.
• ning-nang, ning-ning, ning nong, bim bom : Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d'una campana.
• nyac: Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra.
• nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l'acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en llenguagte infantil] Menjar. Vine, faràs nyam-nyam.
• nyec: 1 Onomatopeia d'un grinyol, d'un gemec, de gos, d'ànec o d'altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita.
• nyic-nyic: Onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable o d'una persona que es fa molesta amb la seva insistència.
• nyigo-nyigo: Onomatopeia amb què hom imita el so d'un violí, d'un violoncel, etc., especialment mal tocat.
• paf: Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa.
• pam, pum: Onomatopeia que imita un tret, un colp violent.
• pif-paf: Onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades l'una darrera l'altra, de dos cops de puny, etc.
• plof: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.
• taf-taf: Onomatopeia que reprodueix el soroll d'un motor d'explosió.
• tic-tac: Onomatopeia que imita el so d'un rellotge.
• tris-tras: Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
• toc-toc: Acció de picar a la porta.
• xac: Onomatopeia que denota el soroll d'un xoc violent. Des d'aquí vaig sentir el xac.
• xap: Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l'aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
• xec: Onomatopeia que imita el soroll d'un cop, d'un xoc.
• xip-xap: Onomatopeia imitant el xipolleig d'una massa líquida.
• xit/xxxt: 1 Onomatopeia del crit de l'òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o imposar silenci.
• zum-zum: Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor sorda i continuada, com, per exemple, d'un insecte.