FEM CONTES DE CIÈNCIES

Enguany i  per primera vegada, participem en un concurs literari de caire científic patrocinat pel Cosmocaixa.

Basant-nos en les activitats de química, que hem fet aquests dies anteriors, hem escrit dos contes.

UNA BARREJA INESPERADA
Tot va començar el dia que em van comprar.
De sobte em vaig trobar envoltada de mirades esvalotades i  aleshores vaig sentir:
- Ara la tallarem. Agafeu un ganivet.
 Jo em sentia atemorida. Que volien fer amb mi? Quan desafortunadament se m’apropava el ganivet  cada cop més  notava com una cosa freda em travessava la pell. El dolor anava penetrant dintre meu fins deixar-me caure en dos.
Moments més, tard algú  va agafar una meitat del meu cos i em va clavar en un objecte punxegut. Aleshores tot sentint una forta pressió en el meu interior  i un soroll eixordador vaig,  començar a buidar-me per dins. Algú havia separat les parts del meu cos. La meva àcida sang va caure en un recipient transparent. M’havia convertit en un líquid grogós. Una mà enguantada  em va deixar al costat d’un altre pot transparent. Pensant en veu alta, jo em preguntava:
-Que serà aquella pols blanquinosa que esta al fons d’aquell altre pot pot?
Aleshores vaig sentir una veu alcalina:
-Sóc pols de bicarbonat.
-I com has arribat  fins aquí?
- Una mà de “cinc dits” m’hi ha abocat .
Després vaig sentir una veu força diferent i  nerviosa:
-Ara barrejarem aquestes dos substàncies per observar la seva reacció.
Potser es referien a mi, quan aquella veu parlava de substàncies?
Instants després el meu pressentiment es va confirmar.
Em van deixar caure sobre aquella cosa blanquinosa.
Érem tant diferents!. Quin sentit tenia tot plegat?.
Vaig començar a sentir-me estranya. Una escuma esponjosa  s’expandia cada cop més al meu voltant , mentre el meu caràcter anava canviant. Em sentia angoixada envoltada d’un gas ofegant. Mica en mica m’anava afeblint .
En que m’ anava convertint? Què seria de mi?

Pseudònim: Verdum              

La vida et dona oportunitats
Aquell dia, caminant per una catifa de fulles seques, mentre anava deixant un rastre blanquinós amb vaig sentir més lleuger. Notava que anava deixant color per el camí.
Estava clar que tenia un problema. Contínuament perdia protecció i això em  feia sentir insegur. La meva closca s’estava tornant tan feble que amb prou feines podia resistir les inclemències del temps. De seguir així, m’acabaria convertint en un llimac. Estava segur que havia de fer alguna cosa.
Mentre em dirigia a casa l’avi, que era molt savi i sempre havia estat al meu costat en els moments difícils, una pedra rodona es va creuar en el meu camí. Podia  canviar la meva “motxilla”, vaig pensar, per aquella pedra que semblava més resistent. Donant voltes i voltes em vaig adonar que no podia entrar-hi per enlloc. 
Llavors vaig decidir continuar endavant. Al cap d’una estona, em vaig creuar amb un cargol descapotat i l’hi vaig preguntar:
-Com has arribat a quedar-te sense closca?
-No fa massa temps jo estava a les mateixes condicions que tu,  però em vaig anar escrostonant lentament. Si no trobes la cura acabaràs igual que jo.
-Quin és el remei?
-No te’n sortiràs! No val la pena que t’hi esforcis.
I se’n va anar, tot deixant enrere aquell cargol tan pessimista.
Un trosset més enllà vaig començar a sentir  alguna cosa que repicava a  la meva closca. Ràpidament vaig posar-me a cobert enfilant-me a una branca de fonoll. Plovia a bots i barrals. Cansat d’esperar enganxat a una tija els meus budells anaven despertant. Sense pensar-m’ho dues vegades vaig començar a menjar petites fulles.
En parar la pluja, vaig decidir baixar a terra i seguir arrossegant el meu cos fins arribar al meu destí.
Després d’un llarg camí vaig arribar a casa de l’avi. Ja al seu davant i més tranquil li vaig explicar el meu neguit. Ell, mirant-me atentament em va dir:
-Jo trobo que estàs en perfectes condicions.
-És cert, vaig contestar , sentint de nou una bona càrrega a la meva esquena.Com ha pogut passar?
LA VIDA ET DONA OPORTUNITATS QUE SÓN INESPERADES I MISTERIOSES.

                                Pseudònim: Mallerenga

Aquest dissabte hem anat a correus a enviar els contes al Cosmocaixa.

La Judith i l'Àlex omplint les butlletes per certificar les cartes

Hem omplert quatre butlletes com aquesta

Després hem anat al pavelló Ramon Martí a veure un partit de basket en el qual paticipaven tres companys nostres.

El Ferran acabant un atac del Esparreguera

L' Àlex iniciant una penetració en la zona contrària

El nostre pivot favorit Ferran Sancho

Després hem observat els nius que les orenetes han construït a les teulades del Carrer Hospital.
Haríem de trobar la direcció en la qual estan orientats, per poder instal·lar de forma correcta el niu que ens van portar els companys i companyes de P-3.

Els nius que cada primavera ocupen les orenetes que retornen d' Àfrica

Com està orientat aquest carrer?