PEP LÓPEZ: un gran joglar

Si voleu sentir l'original de la versió musicada de la llegenda de Sant Jordi que hem cantat aquests dies ,feu un clic i al minut 8:40....
us trobareu en Pep López amb una rosa a la mà i una cançó a la boca.
Gaudiu-la!!!

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (PEP LÓPEZ)

DEMÀ TOTS AL TEATRE DE LA PASSIÓ

Avui ens han comunicat que una de les obres presentades pels nens i nenes  de 5è de la nostra escola,  ha estat preseleccionada  pel jurat del certamen literari de Sant Jordi .
A veure si hi ha sort,  demà tenim una sorpresa i Sant Jordi ens regala un somriure com en la imatge.

CANÇÓ DE PRIMAVERA

Eiiii !!!! Per fí he trobat la forma de fer-vos arribar la cançó de la primavera que tant ens agrada.

Gaudim-la tots plegats!

És  un regal d'en Puçarel·li, trobador del segle XXI,  per tots  els  Sant Jordis i totes les princeses del Pau Vila.
Potser més que un trobador, és un buscador que  camina, i que quan no troba camins els dibuixa.
L'experiència li ha ensenyat que no  sempre trobarà  el que busca , però a la seva edat , ja avançada, pensa sincerament que és més important buscar que no pas trobar.
És una cançó d'autor,  amb la qual he compartit moltes primaveres amb molts nens i nenes al llarg de la meva vida de mestre.
La lletra explica que ignorar i saber que ignores, pot ser  l'inici d'un camí d'experiència i aprenentatge. També vol expressar que el fet de preguntar ja és saber.
Les preguntes són claus que obren portes a mons nous, que ens esperen per descobrir-los i explorar-los.
Desitjo poder obrir encara algunes d'aquestes portes amb vosaltres.

 

 He estat una mica trapella i he jugat amb les paraula trobador , utilitzant un dels seus possibles significats.
Però hi ha un altre que està relacionat amb la literatura i la història medieval.
Si vols saber qui era un trobador fes un clic
TROBADOR

UNA LLEGENDA DE QUAN ÉREM PETITS

 VOLS JUGAR A LA HISTÒRIA DE SANT JORDI?
 CLICA I JUGA



SANT JORDI MATA EL DRAC

ESTEM APRENENT UNA CANÇO DE PRIMAVERA

SI VOLEU SENTIR-LA CLIQUEU !!!
cançó dels ocells

Els ocells han arribat
Els ocells han arribat,
amb la primavera
i ara canten tot volant,
tot reviu amb el seu cant.
Ai! quin goig poder cantar, és la primavera!
L’oreneta ve de lluny,
amb la primavera
amb el fang farà el seu niu,
xisclarà fins a ple estiu.
Ai! quin goig…
La puput també ha tornat,
amb la primavera
farà el niu sobre el teulat,
menjarà l’escarabat.
Ai! quin goig…
I tindrem el rossinyol,
amb la primavera
cantarà de sol a sol,
fins que al bosc surti el mussol. Ai! quin goig…

LA PUPUT

EL MUSSOL

L'ORENETA

EL ROSSINYOL

EL POLLET CREIX

El pollet descansa confortablement en una capsa de cartó adaptada

Encara necessita una temperatura càlida

Ja menja força i com és natural embruta l'espai que ocupa

FEM CONTES DE CIÈNCIES

Enguany i  per primera vegada, participem en un concurs literari de caire científic patrocinat pel Cosmocaixa.

Basant-nos en les activitats de química, que hem fet aquests dies anteriors, hem escrit dos contes.

UNA BARREJA INESPERADA
Tot va començar el dia que em van comprar.
De sobte em vaig trobar envoltada de mirades esvalotades i  aleshores vaig sentir:
- Ara la tallarem. Agafeu un ganivet.
 Jo em sentia atemorida. Que volien fer amb mi? Quan desafortunadament se m’apropava el ganivet  cada cop més  notava com una cosa freda em travessava la pell. El dolor anava penetrant dintre meu fins deixar-me caure en dos.
Moments més, tard algú  va agafar una meitat del meu cos i em va clavar en un objecte punxegut. Aleshores tot sentint una forta pressió en el meu interior  i un soroll eixordador vaig,  començar a buidar-me per dins. Algú havia separat les parts del meu cos. La meva àcida sang va caure en un recipient transparent. M’havia convertit en un líquid grogós. Una mà enguantada  em va deixar al costat d’un altre pot transparent. Pensant en veu alta, jo em preguntava:
-Que serà aquella pols blanquinosa que esta al fons d’aquell altre pot pot?
Aleshores vaig sentir una veu alcalina:
-Sóc pols de bicarbonat.
-I com has arribat  fins aquí?
- Una mà de “cinc dits” m’hi ha abocat .
Després vaig sentir una veu força diferent i  nerviosa:
-Ara barrejarem aquestes dos substàncies per observar la seva reacció.
Potser es referien a mi, quan aquella veu parlava de substàncies?
Instants després el meu pressentiment es va confirmar.
Em van deixar caure sobre aquella cosa blanquinosa.
Érem tant diferents!. Quin sentit tenia tot plegat?.
Vaig començar a sentir-me estranya. Una escuma esponjosa  s’expandia cada cop més al meu voltant , mentre el meu caràcter anava canviant. Em sentia angoixada envoltada d’un gas ofegant. Mica en mica m’anava afeblint .
En que m’ anava convertint? Què seria de mi?

Pseudònim: Verdum              

La vida et dona oportunitats
Aquell dia, caminant per una catifa de fulles seques, mentre anava deixant un rastre blanquinós amb vaig sentir més lleuger. Notava que anava deixant color per el camí.
Estava clar que tenia un problema. Contínuament perdia protecció i això em  feia sentir insegur. La meva closca s’estava tornant tan feble que amb prou feines podia resistir les inclemències del temps. De seguir així, m’acabaria convertint en un llimac. Estava segur que havia de fer alguna cosa.
Mentre em dirigia a casa l’avi, que era molt savi i sempre havia estat al meu costat en els moments difícils, una pedra rodona es va creuar en el meu camí. Podia  canviar la meva “motxilla”, vaig pensar, per aquella pedra que semblava més resistent. Donant voltes i voltes em vaig adonar que no podia entrar-hi per enlloc. 
Llavors vaig decidir continuar endavant. Al cap d’una estona, em vaig creuar amb un cargol descapotat i l’hi vaig preguntar:
-Com has arribat a quedar-te sense closca?
-No fa massa temps jo estava a les mateixes condicions que tu,  però em vaig anar escrostonant lentament. Si no trobes la cura acabaràs igual que jo.
-Quin és el remei?
-No te’n sortiràs! No val la pena que t’hi esforcis.
I se’n va anar, tot deixant enrere aquell cargol tan pessimista.
Un trosset més enllà vaig començar a sentir  alguna cosa que repicava a  la meva closca. Ràpidament vaig posar-me a cobert enfilant-me a una branca de fonoll. Plovia a bots i barrals. Cansat d’esperar enganxat a una tija els meus budells anaven despertant. Sense pensar-m’ho dues vegades vaig començar a menjar petites fulles.
En parar la pluja, vaig decidir baixar a terra i seguir arrossegant el meu cos fins arribar al meu destí.
Després d’un llarg camí vaig arribar a casa de l’avi. Ja al seu davant i més tranquil li vaig explicar el meu neguit. Ell, mirant-me atentament em va dir:
-Jo trobo que estàs en perfectes condicions.
-És cert, vaig contestar , sentint de nou una bona càrrega a la meva esquena.Com ha pogut passar?
LA VIDA ET DONA OPORTUNITATS QUE SÓN INESPERADES I MISTERIOSES.

                                Pseudònim: Mallerenga

Aquest dissabte hem anat a correus a enviar els contes al Cosmocaixa.

La Judith i l'Àlex omplint les butlletes per certificar les cartes

Hem omplert quatre butlletes com aquesta

Després hem anat al pavelló Ramon Martí a veure un partit de basket en el qual paticipaven tres companys nostres.

El Ferran acabant un atac del Esparreguera

L' Àlex iniciant una penetració en la zona contrària

El nostre pivot favorit Ferran Sancho

Després hem observat els nius que les orenetes han construït a les teulades del Carrer Hospital.
Haríem de trobar la direcció en la qual estan orientats, per poder instal·lar de forma correcta el niu que ens van portar els companys i companyes de P-3.

Els nius que cada primavera ocupen les orenetes que retornen d' Àfrica

Com està orientat aquest carrer?

BONES VACANCES DE PASQUA

LA MONA DE PASQUA

Ai padrí, ai padrí com serà aquest any la mona,

serà un ou o bé un pollí,

ben segur que n'és de bona!!!


Ohhhh! una mona




SI VOLEU LLEGIR UN BONIC POEMA SOBRE LA MONA DE PASQUA FES UN CLIC
POEMA: LA MONA DE PASQUA 


Si vols saber alguna cosa sobre les mones torna a clicar
Què és una mona?

De tots els pastissos que es fan i es desfan,

la mona és el que em fa més el pes.

Que sigui petita o gran no em fa res.

Fa ballar  la panxa i m'omple el cor.

La xocolata, pessigolles a la panxa,

 la il·lusió rialla al cor. 

                                           Puçarel·li
Un altre bonic  poema

EL TALLER DE SABONS

 

EN BERNAT ENS HA FET UN REGAL EN FORMA DE TEXT.

 ÉS UN TEXT QUE ES POT OLORAR I FINS I TOT MENJAR

FALTA UN MES PER ANAR DE COLÒNIES

Com ben segur recordeu el 8 de maig comença l'estada de colònies a la Closa, situada al poble de Castellar de N'Hug.
Us deixo l'adreça del blog dels grups de sisè en la qual trobareu algunes informacions sobre el lloc en el qual farem aquesta estada de quatre dies i tres nits.
  CASTELLAR DE N'HUG

També hi afegeixo un mapa de les comarques de Catalunya

Sabeu a quina comarca es troba Castellar de N'Hug?
Penseu que en aquest indret neix el riu Llobregat que  precisament passa per Esparreguera.
 

LLEGIU AQUESTA INFORMACIÓ

Situació geogràfica

Vistes de Castellar de n'Hug

El municipi de Castellar de N’Hug (1390m) està situat a l’extrem nord-est de la comarca del Berguedà. L’extensió del terme és de 46,76 km2 ocupant un espai molt accidentat, amb abundants tosals.

El municipi de Castellar de N’Hug (1390m) està situat a l’extrem nord-est de la comarca del Berguedà. L’extensió del terme és de 46,76 km2 ocupant un espai molt accidentat, amb abundants tosals.
Té unes 4.300 ha sense conrear amb alguns boscos de pi roig, faig, roures, pollancres i freixes; boixos i ginebres són els arbustos més abundants, i a les zones altes hi ha prats naturals. Es conreen principalment les patates, els cereals i els farratges. El bestiar de llana hi té una gran importància, també el boví.

S’hi pot accedir des del Berguedà per la C-1411, passant per Guardiola del Berguedà i la Pobla de Lillet. Des del Ripollès, per la carretera que passa per Gombrèn, desviant-nos direcció Castellar de n’Hug i Montgrony, seguidament deixarem a mà dreta el trencall per anar al Santuari de Montgrony; continuarem enfilant-nos entre els frondosos boscos i endinsant-nos en els antics dominis dels senyors de Mataplana, les restes del castell dels quals es troben a la vora de la carretera , al costat de l’esglesiola de Sant Joan de Mataplana.

Des de la Cerdanya passant per la Molina i el coll de la Creueta; on hi trobarem el Pla d’Anyella, plans d’extensos prats característics de l’alta muntanya, amb la seva típica vegetació; a l’estiu s’hi poden contemplar grans ramats de xais i ovelles, vaques i cavalls. També, quan és el temps, s’hi poden collir els olorosos moixernons i gustoses xicoies. El poble de Castellar de n’Hug està construït esglaonadament adaptant-se al relleu, als peus d’un cingles: els Balços, i s’aplega al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. Té els barris de l’Erola, la Ribera, Can Ros i la Soleia.

Un cop el visitant arriba a Castellar de n’Hug, pot donar un tomb pel poble, quasi tot restaurat respectant l’antiga estructura i arquitectura tradicional del municipi: carrers empedrats, les cases de parets gruixudes de pedra, amb porticons de fusta i teules típiques catalanes, dibuixen un entrellat harmònic on viuen els habitants del poble. Un cop estigui a la plaça Generalitat (on s’hi troba l’església de Santa Maria de n’Hug), pot agafar el carrer de Baix, on hi trobarà l’antic safareig públic, i al capdavall del carrer un mirador amb una bonica vista del Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, part del parc natural del Cadí- Moixeró, el principi de la vall del Llobregat,...

Des de la plaça de la Generalitat, també pot agafar el carrer de dalt, al final del qual hi ha la paret de l’antic castell, que ja forma part d’una casa i el nou museu del pastor.

HA NASCUT UN POLLET

DESPRÉS D'UNA LLARGA NIT PER FI HA NASCUT UN POLLET

CALENTÓ A 28 GRAUS

LA BERTA OBSERVANT SI COMENÇA A MENJAR

 

EL POLLET REP UNA SORPRESA

 

COM QUE COMECEN LES VACANCES DE SETMANA SANTA, EL POLLET LES PASSARÀ A CASA LA NÚRIA

LES ERUGUES DE LA SEDA (bombix mori)

Els ous foradats i una erugueta que acaba de sortir.

Una larva treu el cap d'un ou

Si no troben aliment les erugues poden morir

Tot just abandonar l'ou la larva pot mesurar entre 2 i 3 mm

Amb 2 dies de vida ha doblat la seva llargada

Són tan petites, que és necessari un munt d'eruges per activar la pantalla d'aquesta bàscula de precisió.Aquest munt de larves només pesa 4 centésssimes de gram.