“Aviat deixaré el niu … m’acomiado amb la fi de l’estiu.”
Encara tendre el seu record,
ja hi torna l’estació més “propícia” per a l’amor.
Un reguitzell d’olors truquen a la porta,
i el vent que els empeny, per un camí empedrat de records em porta.
El temps fidel al seu mandat,
segon a segon, instant a instant,
ha plantat de nou la primavera al meu costat
Puçare•li
Poema inspirat en uns versos d’Antonio Machado
LA PRIMAVERA
LA PRIMAVERA HA VENIDO,
NADIE SABE CÓMO HA SIDO.
HA DESPERTADO LA RAMA,
EL ALMENDRO HA FLORECIDO.
EN EL CAMPO SE ESCUCHABA
EL “GRI-GRI” DEL GRILLO.
LA PRIMAVERA HA VENIDO
NADIE SABE CÓMO HA SIDO.
PRESENTIM LA PRIMAVERA
Ja ha florit l' ametller, però la mimosa ho ha fet primer.
La marieta pigada, fa la bugada
mentre la papallona matinera ens anuncia la primavera.
Lentament i sense soroll, farà les darreres passes.
Amb les mans perfumades
i just quan estigui al teu darrere,
et taparà els ulls i preguntarà:
-Qui sóc?
I tu, potser respondràs:
Ja ho sé , ja ho sé! Ets l' esperada primavera!.
Puçarel•li
No hay comentarios:
Publicar un comentario