sábado, 19 de noviembre de 2011

L'OCELL DE LA SETMANA: LA COTXA FUMADA

El Frederic Sánchez que és el pare de la Irene  companya de 5è B ens ha dit que  a aquest ocell li encanten els cucs, millor dit , les larves dels insectes. Aquest video és una simulació de com poder filmar-lo.  

L'ocell s'aproparà a una cassola amb cucs de la farina

Una càmara autònoma filmarà aquests moments.

Comencem un joc d'observació i identificació d'ocells.  El primer serà la "cotxa fumada".

CADA SETMANA APAREIXERÀ UNA ESPÈCIE DIFERENT EN UN RACÓ DEL PASSADÍS

AQUESTES FOTOS permeten  comprovar la seva presència als voltants del Pau Vila.. Sovint entra a l'escola. Sabeu on s'ha posa't?





 
A continuació una mica d'informació per a saber més coses d'aquest ocell.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
La Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) és un ocell freqüent a Catalunya que fa de bon observar degut al seu caràcter no gaire espantadis.S'estima que la seva població a Catalunya oscil·la entre les 36.000 i les 70.000 parelles.

Morfologia
  • Medeix 14 cm.
  • En el mascle s'aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica.
  • Té unes taques alars blanques.
  • La femella és, en general, de color clar.

Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covarà 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho farà durant 12-13 dies, al terme dels quals neixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, després d'ésser alimentats per ambdós pares. A voltes fan dues cries.

 Alimentació

Menja insectes, aràcnids i baies.

A l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat). Tots aquests llocs són susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaçament del seu niu. En migració o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocallós.

 Migrador de curta distància i, per tant, no necessita acumular gaire greix.
Abans d'emprendre la migració, els ocells han d'emmagatzemar les reserves energètiques necessàries per realitzar el seu viatge migratori. Com més llarg sigui aquest viatge i més inhòspit sigui el trajecte que s'ha de realitzar, més grans seran les reserves que caldrà acumular. Quina font d'energia utilitzen? Com podem saber les reserves de què disposen?

El greix: una gran font d’energia
El combustible que utilitzen els ocells per migrar és el greix. La raó d’aquesta elecció és ben senzilla: del greix en poden extreure molta més energia que d’una quantitat equivalent de carbohidrats o proteïnes. El greix té un valor energètic molt superior i, a més, el seu metabolisme (la feina d’emmagatzemar-lo i reutilitzar-lo) no requereix aigua extra, un gran avantatge respecte a carbohidrats i proteïnes. De fet, s’estima que els ocells poden extreure vuit cops més d’energia del greix que d’una mateixa quantitat de carbohidrats.

Com sabem les reserves que tenen?
Els ocells emmagatzemen el greix, d’un color groc taronjós, tot just sota la pell. Gràcies a aquest fet, ens és molt fàcil establir quin és el nivell de reserves de greix que tenen els ocells que es capturen per a anellament. Només cal bufar entre les plomes per deixar al descobert el cos nu de l’ocell i determinar el nivell de greix seguint una escala predefinida que va del 0 (sense greix) al 8 (acumulació màxima).
Com més greix acumula un ocell més gran és també el seu pes. De fet, la variació de greix és el principal responsable de les variacions de pes dels ocells. En una espècie com el tallarol gros, un punt més a l’escala de greix equival aproximadament a un increment del pes total d’uns 0,9 grams. Quan no té gens de greix (pes net), el tallarol gros pesa uns 14,7 grams, mentre que quan el nivell de greix arriba als 7 punts el pes total es d’uns 21 grams (un 42% més).

En Fede ens ha dit que aquesta espècie presenta dimorfisme. Quan una  espècie té dimorfisme, és relativament senzill diferenciar el mascle de la femella,   perquè presenten algunes característiques que permeten diferenciar-los amb facilitat. Per exemple en el cas de la cotxa fumada.


TROBEU LES CARACTERÍSTIQUES QUE ELS DIFERENCIEN?


FEMELLA



MASCLE

No hay comentarios:

Publicar un comentario