el dau

Era una cosa petita , però ben feta.  Les seves cares ben llises, les arestes fines i suaus. Sobretot cridaven l’atenció aquells puntets tan ben posats, cadascun d’ells en el seu lloc precís. Heu endevinat de qui us parlo?

Aaai que bufo que sóc!!!

Doncs si era un dau. Un dauet amb sis cares ben bé iguals si no fos perquè aquelles pigues tan rodones delataven  on era cada cara en cada moment. No calia dir: - la cara de l’ esquerra o de la dreta , la  del davant o la  del darrera i per descomptat, ni la de  dalt ni la de sota. 

Sóc un dau perfecte!!!

Tant era que com llencessis de fort el dau, els punts sempre seguien enganxats, unes  vegades  a sobre altres a sota, però sempre estampades a la seva cara.

Però un dia d’estiu de forta calor, un d’aquells dies en que suen fins i tot les pedres, el nostre petit dau va començar a sentir que aquella xafogor li penetrava cub endins i pressionava sobre les seves parets de una forma esclafant. De cop i volta va percebre alguna cosa que regalimava i lliscava per la seva pell . La calor era tan intensa que es va deixar anar i es va abandonar a la sort, que per cert coneixia molt bé .

Quina calor més insuportable!!!

Quan va despertar del malson...

No tinc cap punt!!! Quina desgràcia!!!

... Es va adonar de que no tenia ni un sol punt. Aleshores va pensar que mai més podria tornar a tenirel seus vint-i un punts com tota la seva vida.Però com que era molt positiu de caràcter  va rectificar i va decidir que un dau sense punts no és res i es va posar a pensar una solució.
Tot desesperat i amb una cara molt trista es va posar a rumiar.Una  marieta, casualitats de la vida, va passar per allà precisament, i en veure'l amb aquella cara plena de tristor, li va dir:
- Que et passa petit dauet?.

- Doncs que amb la calor se 'han desfet els meus puntets. Cap problema jo te'n deixo tots els meus  que a mi desprès em  tornaran a sortir.
-D'acord. va contestar el dau.

Dit i fet ,la marieta  li va donar tots els seus punts.
- Però  encara em falten 14 punts. Va exclamar el dau que ja no semblava tan tristot.
-Ah!!! Espera que  crido a una altra amiga.

La nova marieta li'n va donar els seus .
El dau no acabava de estar content del tot i la primera marieta li va dir:
-No em diguis que encara no estas complert del tot!!!
- Com ho saps? Encara necessito 7 puntets més.
Ahhh!!!Tranquil que  porto un altra amiga.
Les tres marietes juntes li acaben d'enganxar els últims puntets i...   ....... finalment el dau ja tornava a  tenir tots els seus punts.