Hem començat a llegir un llibre de forma col·lectiva. El seu títol és:
"Una troballa sorprenent"
 |
| Aquesta és una de les seves portades |
Sabeu a qui pertany la cua de la que tiba aquesta nena?
Us donarem una pista en forma d'endevinalla:
HI HA UNA COSA DINS DE L'AIGUA
D'UN COLOR VERD MARRONÓS.
ÉS FEROTGE I ÉS SALVATGE
I DEL RIU ÉS EL MÉS GROS.
QUÈ ÉS?
Aquesta és més fàcil:
S’arrossega com una serp.
Les dents són com agulles.
Té la boca molt grossa i és un reptil.
Què és?
També pots provar clicant en aquest link
Endevinalla endevinalla
També em trobaràs en aquest link
Noves endevinalles
És un clàssic de la literatura infantil i el seu autor és en Jaume Cela. Aquest escriptor és de professió mestre i actualment fa de director de l'escola Bellaterra.
 |
| En Jaume Cela: l'autor |
Si voleu saber coses sobre aquesta persona i els seus oficis podeu llegir una entrevista que li van fer alumnes de l'escola on treballa. Només cal que cliqueu aquí sota
ENTREVISTA A JAUME CELA
Aquí tenim una petita biografia del creador de personatges fantàstics.
JAUME CELA
QUI ÉS?
En Jaume Cela i Ollé va néixer al barri barcelonès de Sarrià la matinada del 14 d’agost
de 1949. De ben petit li agradava molt llegir llibres i anar al cinema. Davant de casa
seva hi tenia un cinema de barri, el cine Bretón, al qual anava dues o tres tardes a la
setmana.
També es va afeccionar a llegir novel·les i tot tipus de tebeos, encara que el que més li agradava era jugar al carrer. Un dels jocs més estimats era la recreació de les pel·lícules que el grup havia vist i la seva representació amb variacions sobre l’argument inicial.
Si el cinema i els jocs de carrer van marcar de ben petit la seva estima per la fabulació,
la seva família va ser l’estímul per a iniciar-se com a escriptor. Al llarg de la seva
producció novel·lística, sovintegen les dedicatòries a la seva dona (la Nuneta) i als
seus fills (la Joana, l'Oriol i la Núria). Quan aquests eren petits, van ser els primers
destinataris de les seves narracions. Un any, per Nadal, va preparar un conte per a
una festa familiar i en Werner Thöni el va il·lustrar. Posteriorment, el va presentar a les
Publicacions de l’Abadia de Montserrat i l’hi van publicar el 1988 amb el títol d'Els
nassos del rei. Després va escriure Una troballa sorprenent i, a partir d’aquí, les
novel·les van anar sorgint amb una regularitat increïble.
Actualment treballa a l’ Escola Bellaterra, l' Escoleta, on, des del setembre de
1991, compagina les classes amb la tasca de direcció del centre. Li agrada el contacte
amb els nois i les noies, i és evident que s’ho passa d’allò més bé llegint i discutint
històries amb ells. Li agrada la seva feina, fet que es fa palès en la seva manera
d’actuar i de reflexionar sobre la seva pràctica diària:
L’escola ha de ser un laboratori on puguem assajar fórmules de convivència
socialment necessàries per viure i per conviure. El repte és molt important i el fet
de crear models de col·laboració on es faci palès que tots som necessaris sense
arribar a creure que som imprescindibles, és un bon exercici per anar construint
una societat més lliure i on tots i cadascun dels seus components se sàpiguen
responsables de la pròpia vida i de la dels altres.
El record feliç de la infantesa ha influït positivament en la seva manera de concebre la
vida i el model educatiu que defensa. Per exemple, considera fonamental la necessitat
de les persones i, per descomptat, dels nens i de les nenes, a tenir el seu propi temps
lliure. Com ell mateix reconeix, la societat tendeix a programar el que cal fer en tot
moment:
A vegades ho visc com a pare: sembla que m’espanti veure els fills inactius, i
tendeixo a omplir-los el temps. Doncs, no: quan jo era petit em passava la vida al
carrer, i els meus pares no incidien en res del que feia: jugava i anava a l’escola,
i a casa hi anava a menjar i a dormir..Hi ha com una mena de terror a no
aprofitar el temps: als tres anys ja han d’haver començat anglès, i han d’aprendre
a nedar de seguida... Per què? A l’escola també participem d’aquesta obsessió.
