EL JEROGLÍFIC PEL CAP ÉS MAGNÍFIC

 

QUÈ T'HAN PORTAT ELS REIS?

1 

 

Un conte capitulat i captitolat : El gripau blau

 

Un gripau prenia el sol a la vora d’un camí. No era un gripau gens corrent. Era ben diferent dels altres gripau que habitaven aquella regió.

Però ell, com és natural , no sabia res del seu peculiar aspecte. Havia nascut així, com  d’un blau…

I per què no dir blau i prou, et preguntaràs, blau a seques, en comptes de dir : era com d’un blau…

Si l’haguessis vist com jo,   ho entendries de seguida. I si  després de contemplar-lo  de prop volguessis  explicar a algú aquell color, posant-li algun nom , hauries acabat ximplet.

Era un blau tan canviant, tan inversemblant. Ara blau marí, ara turquesa,  cel,  iridescent, primavera, tornassol, blau  mandrós, lunar,…El més  sorprenent  era que a primer cop d’ull es podria convenir i donar per fet , que era blau i prou.

Et preguntaràs  qui sóc jo. De moment no n’has de fer . La història pot continuar sense que em coneguis. Jo mateix  m’encarregaré de conduir-te pel caminals i rierols  pels  quals transcorria la vida d'aquest batraci tan especial.

Com deia de bon començament,  quan  clavat de quatre potes al terra  aquesta  bestiola  mirava d’escalfar-se  al sol del matí , va sentir una veu que deia:

-          Mira que és lleig aquest animalot!

En sentir-ho el gripau va sentir llàstima de si mateix  i es va entristir, d’un blau trist profund.

Continuarà...però saps qui parlava al gripau blau?
Fes alguna hipòtesi!

-Qui em parla?

Va dir el gripau bellugant-se en la direcció d'on venia aquella pregunta.

-Sóc jo aquí dalt.

Va respondre una veu com de regalim de nectarina.

-Aquí , just al teu damunt.

Va tornar a regalimar aquella pastosa veu.

Quan per fi va poder llucar allò que li prenia l'atenció,  va quedar enlluernat a l'instant.

Era una bonica papallona  que, des d'una flor estant,  el contemplava pretensiosament.

El gripau es va quedar bocabadat davant d'un ésser tan preciós.
Amb els seus ulls bonyeguts no deixava de mirar i remirar aquell cos tan fi, aquelles ales que semblaven un bocí de l'arc de Sant Martí.
La papallona les feia tremolar fent girar un suau vent als seu voltant que mantenia encisats els ulls del gripau.
Després va obrir la boca de gripau, tal com si mastegués  un badall, i va exclamar .......





Us imagineu quines paraules  va dir?

DIA DELS INNOCENTS

¿Qué le dice el 3 al 30?

Para ser como yo, debes ser sin-cero.
 

¿Qué le dice un spaguetti a otro spaguetti? Oye, mi cuerpo pide salsa...

 

¿Qué hay que darle a un elefante con diarrea? Espacio, mucho espacio

 En una playa, ¿qué le dice un grano de arena a otro? Que ambientaaaaaaazooooo tiiiiiiiiiioooooooooo 

 

¿Sabes que mi hermano anda en bicicleta desde los cuatro años? Mmm, ya debe estar lejos.

 

 Raúl llega a cas feliz después  de su primer dia de cole y le dice a su mamá: Mamá, mamá, ¡He aprendido a escribir!
La mamá le dice: Que bien y ¿Y qué has escrito?
 Raúl responde: Cómo voy a saberlo, si todavía no he aprendido a leer.

¿Cuál es el único animal que muere entre aplausos? El mosquito.

Había un ciempiés caminando por el bosque, y de repente había una ramita y se tropezó, se tropezó, se tropezó, se tropezó, se tropezó...

REFRANYS DE L'HIVERN

Una frase que recull un saber popular i que es trasmet entre generacions també es pot dir com es representa en el jeroglífic següent.


                       

Per exemple:
 "Pels reis, el dia creix i el fred neix". 
"A l'hivern, boirina i la neu per veïna"
"Núvol rodó, vent o neu en abundor".
"Neu a muntanya, fred a la plana".
"El sol, a l'hivern, es lleva tard i s'acotxa aviat".
"Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern".
"Tant a l'hivern com a l'estiu si podeu dormir, dormiu".
"Quan fa fred, millor una gorra que un barret".

EL PIT ROIG

Avui he pujat a Montserrat. Mentre els meus peus glaçats m'enfilaven camí amunt he llucat un pit roig inquiet que picotejava un tros de pa al marge.

Hi ha un conte molt bonic que es titula , el pit roig desagraït. 
Si el vols escoltar clica!!!
 Hi havia una vegada... 

 També recordo un poema del Puçarel·li en el qual parla d'un pardal que tremolant de fred , com el pit roig busca un recer on passar la Nit de Nadal.

Poema: És Nadal

Al món és Nadal però... ja ho sap el pardal ?

FELICITACIÓ DE NADAL DEL PAU VILA

 

PER SANT ESTEVE AL VOLTANT DE LA TAULA ,TANT SI FA SOL,PLOU O NEVA